Espanyol

Ancorats per l’estiu del 19

Espanyol. El club blanc-i-blau és l’únic de primera i segona divisió que encara no ha fet cap incorporació en aquest mercat. L’entitat està pagant cara la planificació feta dos anys enrere

L’Espanyol està congelat en aquest mercat de fitxatges. Els dies van passant, i cap moviment a la vista. L’únic fitxatge ha estat la renovació de Javi Puado. El barceloní, peça nuclear de present i futur, va ampliar el seu contracte fins al 2025. Després d’això, tot és un immobilisme absolut en el club blanc-i-blau, que està lligat de mans pel fet de tenir totes les fitxes cobertes de la primera plantilla i el límit salarial sobrepassat. El club espera que la campanya d’abonaments i la presència d’algun nou patrocinador permeti avançar de pantalla. Aquesta és la primera pota, i l’altra, inevitable, buscar la sortida a diversos futbolistes que no entren en els plans de Vicente Moreno, com ara Matías Vargas, Pol Lozano o Álvaro Vadillo.

El club fa temps que té feta la “carta als Reis”, com va dir el conseller delegat, José María Durán. Una carta on hi ha moltes incorporacions per elevar el nivell de la plantilla en el seu retorn a primera, però de moment tot està en suspens, quan falten tres setmanes perquè comenci la lliga, contra l’Osasuna, el 14 d’agost. El problema de l’Espanyol arriba generat per la mala planificació de l’estiu del 2019. Aquells mesos van ser un cop a la línia de flotació de l’entitat, i en què s’explica tot el que va venir després. Cal recordar que aquella temporada l’Espanyol havia signat el millor curs de l’era Chen: la primera classificació per a Europa després de dotze anys de desert. Una campanya que havia de suposar un punt d’inflexió va mutar en un autèntic infern amb el descens a segona divisió. La gènesi d’aquella catàstrofe esportiva es va gestar a l’estiu. L’Espanyol va deixar escapar peces importants, com ara Borja Iglesias o Mario Hermoso. Grans vendes, les millors de la història del club, però que no es van reinvertir amb criteri, vist el rendiment esportiu de Fernando Calero i Matías Vargas, que no s’han convertit en indiscutibles en la seva posició. Especial és el cas de l’argentí, el fitxatge més car de la història del club en aquell moment (10,5 milions d’euros) que va pel camí de convertir-se en un dels pitjors negocis de l’entitat. La manca d’encert en les contractacions, junt amb el model d’inversió disposat pel llavors director general, Roger Guasch, va llastrar l’entitat, abocada a fer una inversió rècord per intentar salvar la categoria. Així van venir Raúl de Tomás, Embarba i Cabrera, amb grans sous i una despesa que va superar els 40 milions d’euros. Futbolistes essencials, però que no van evitar el descens.

Enmig d’aquest panorama va esclatar la pandèmia de la Covid. Una arma de doble tall que va permetre mantenir els millors futbolistes a segona, per falta d’ofertes, però que ha hipotecat el club amb fitxes prorratejades que s’hauran de pagar en les temporades vinents, en què també cal afegir les renegociacions de Sergi Darder i David López, que es van rebaixar el sou a segona. Més pressió al límit salarial com les renovacions automàtiques per ascens de Miguelón, Dimata i Vadillo, pels quals s’ha desembutxacat 7 milions d’euros. D’aquests tres, el club vol desfer-se de Vadillo i també veu com Miguelón és un peó més en l’overbooking que hi ha al lateral dret amb Òscar Gil, Víctor Gómez i els joves del filial Omar i Rubén Sánchez, que van reclamant protagonisme.

Les fitxes de dominó han anat caient, des de fa dos anys, condicionant la planificació d’un any crític com aquest on l’Espanyol ha de consolidar-se a primera i evitar una nova turbulència en forma de descens. Mercat clau i decisiu, però amb les cartes marcades i poc marge de maniobra per aconseguir posar llum a la carta als Reis, que tenia molts noms però que es quedarà molt més curta del que es desitjava.

PLOM A LES ALES

A la mala gestió cal afegir-hi el descens i la crisi provocada per la pandèmia

Dídac: “Aquest any serà partit a partit”

Dídac Vilà afronta el seu últim any de contracte. El mataroní, als seus 32 anys, s’ha vist relegat a un rol secundari per la progressió d’Adrià Pedrosa, amo del lateral esquerre. El futbolista recorregut a l’experiència per valorar l’actual moment de l’equip. Un any en què l’Espanyol torna a primera, i la clau és assentar-se, de nou, a l’elit. “Aquest any serà partit a partit i anar a cada duel amb il·lusions renovades. Cal esprémer al màxim cada jugada, i aquesta serà la línia”, va explicar el defensa en declaracions als mitjans del club, alhora que considera que l’equip parteix d’una bona base psicològica. “Anímicament la situació ha canviat, venim d’un any amb moltes alegries.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.