Més futbol

Raúl presenta candidatura

Youth League. El gran paper del Real Madrid en el torneig continental postula la llegenda blanca per arribar un dia a la banqueta del Santiabo Bernabéu

Són dies de canvi al Real Madrid i, encara que per moments de forma atropellada i sense avenços indiscutibles, el club presidit per Florentino Pérez continua sumant ingredients que desperten un futur amb més llums que ombres. A una política de fitxatges clarament abocada a desenvolupar jugadors vinguts de fora com ara Fede Valverde, Vinicius Junior, Rodrygo Goes, Lunin o Reinier, el club de Chamartín suma ara la certesa de ser capaç d’impulsar el seu propi talent després d’una Youth League que ha posat en el mapa un grup de futbolistes que han exhibit un nivell competitiu molt alt i sobretot la figura d’un entrenador, Raúl González Blanco, que després d’haver deixar de forma qüestionable el club en la seva etapa com a futbolista, sense la millor relació amb Florentino Pérez, ha demostrat ara a les banquetes que té fusta per arribar algun dia a la del Santiago Bernabéu, comandant el juvenil blanc a la primera Youth League de la seva història.

Habitualment entrenador del filial, del Castilla, Raúl va acceptar agafar les regnes del juvenil per a la competició continental davant la marxa del català Dani Poyatos a dirigir el Panathinaikòs i ha exhibit una capacitat de lideratge i una riquesa tàctica que ha acabat coronant el Madrid en una competició que se li havia resistit, quedant-se en tres ocasions a les portes de la final. Dimarts contra el Benfica, va ser el dia en què el futbol base blanc va poder trencar el seu sostre de vidre després d’una trajectòria laboriosa, en què van aconseguir eliminar la Juve jugant quasi tot el partit de vuitens amb un futbolista menys, contra l’Inter amb Raúl modificant el sistema tàctic i passant a jugar amb una defensa de tres centrals per adaptar-se al sistema dels italians, defensant molt bé un dels millors jugadors del torneig com Adeyemi contra el Salzburg i culminant el seu camí amb una final en què va saber resistir les envestides del Benfica, demostrant que el seu equip ha estat per sobre de tot un col·lectiu més enllà d’algunes individualitats notables: Miguel Gutiérrez (2001), ha donat símptomes de ser un lateral esquerre amb projecció de primer equip, depurat tècnicament, influent en la parcel·la ofensiva i amb nervi defensiu. Pablo Ramón (2001), que va arribar a debutar amb el primer equip del Mallorca abans de que el reclutés el Madrid per la seva pedrera, ha evidenciat també condicions notables, formant una gran parella de centrals amb el valencià Vïctor Chust (2000), mentre que Antonio Blanco (2000), mig centre de gran lectura tàctica i molt capaç amb la pilota, ha exhibit el lideratge que se li reclamava a un jugador ja un any més fet que la resta. Sergio Arribas (2001), esquerrà petit físicament però molt intel·ligent entre línies, ha dut el pes dels atacs d’un Madrid que no ha pogut comptar amb jugadors de jerarquia com Baeza (venut al Celta un dia abans de que es reprengués la Youth League), Pedro Ruiz (lesionat al genoll) i en la final sense Juanmi Latasa, davanter d’una enorme capacitat física. A la porteria, on Raúl ha anat alternant entre el català Fuidias i Luis López, aquest últim ha evidenciat condicions especials, fet que l’han dut a exercitar-se ja de forma regular durant els últims mesos sota les ordres de Zinedine Zidane, obligat a mirar avall davant l’evidència d’un Real Madrid que ha ensenyat bones maneres de cara a un futur en què Raúl també hi vol dir la seva.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.